L’atenció a la Formació Professional i la seua pròpia casuística ha estat sovint relegada a un segon pla del debat públic sobre l’educació. Cal pensar si hem de considerar aquest fet com a indicador de la concepció social que envolta aquests tipus d’estudis, una imatge que es veu encara inserida, malauradament, en cosmovisions estereotipades i esbiaixades.

El CECV, com a màxim òrgan consultiu sobre els afers educatius, no pot situar-se d’esquena als debats actuals sobre la Formació Professional, a la qual deu una atenció igual que la professada pels altres nivells educatius. És per això que, exercint la seua potestat d’òrgan propositiu, organitza una ponència per tal de reflexionar en profunditat, i des d’una posició crítica, a propòsit de la Formació Professional que tenim al nostre entorn i la que aspirem a tenir. Aquesta ponència s’ha nodrit, a més a més, d’un simposi celebrat a Altea al novembre de 2017 que, sota el títol de Repensem l’FP, tenia com a objectiu fonamental esdevenir un espai plural d’anàlisi i d’intercanvi d’idees, sabers i pràctiques, però també un espai de generació de propostes.

Parlar de la Formació Professional suposa situar-nos en el sistema productiu, en l’entramat empresarial i econòmic de la nostra comunitat autònoma i en el joc de la demanda i l’oferta de professionals.

En aquest pla, el debat ha de bascular en la correspondència entre les necessitats de mà d’obra de l’entorn, la capacitat professionalitzadora dels centres formatius i els itineraris professionalitzadors de l’alumnat. Un exercici d’equilibri d’una complexitat indubtable. Ara bé, reduir la reflexió sobre la Formació Professional a la binòmia formació-mercat de treball, suposa obviar els processos de construcció identitària i ciutadana que la Formació Professional, en tant que agència socialitzadora, promou; uns processos en què està implicat no solament l’alumnat, sinó també altres actors com ara són les famílies i el professorat.

L’alumnat ha de ser l’objecte principal de la nostra preocupació. Un alumnat que ha d’accedir als estudis disposant d’informació de la millor qualitat possible i amb les condicions d’accessibilitat òptimes; un alumnat que té el dret de cursar estudis de qualitat que li permeten professionalitzar-se a l’hora que s’adeqüen als seus interessos i motivacions, però que també li faciliten construir-se com a agents de canvi social en uns entorns en constant transformació com ara són les societats actuals; per últim, un alumnat que, en finalitzar els seus estudis, ha de gaudir dels coneixements i habilitats per poder inserir-se laboralment.

Aquest alumnat compta, en la majoria dels casos, amb un entorn pròxim que és la família. Tot i que la diversitat de l’alumnat de Formació Professional, sobretot pel que fa a l’edat, dificulta que equiparem el paper que acompleixen les seues famílies al que puguen tenir les de l’alumnat dels centres d’Educació Secundària, no podem obviar la tasca que realitzen aquestes pel que fa a l’acompanyament, el consell, l’orientació i, des d’un vessant més estructural, l’accessibilitat (física, econòmica, social) a la Formació Professional.

En la formació de l’alumnat estan directament implicats els centres educatius i, en ells, tots i totes les professionals que assumeixen una tasca educativa. Tant els centres educatius en tant que institucions socials com també el professorat no actuen de manera aïllada i autònoma, sinó que responen a uns entorns amb necessitats i demandes pròpies. Unes demandes que no es poden desatendre, certament, però que tampoc poden relegar a un segon pla una de les tasques més importants que s’espera dels centres educatius i dels professionals que hi treballen: la formació de persones. Resulta inqüestionable que tant els centres educatius com tots i totes aquelles professionals que hi assumeixen una tasca educativa, necessiten comptar amb la formació,
els recursos i les condicions més idònies possibles per poder acomplir amb aquesta demanda social.

Sobre l’entorn productiu recauen les expectatives d’inserció laboral de l’alumnat de Formació professional. Per fer possible aquesta fita resulta inexcusable la coordinació entre les necessitats d’habilitats, aprenentatges de la demanda i la naturalesa de l’oferta. Una exigència que involucra tant les polítiques educatives, com els centres de Formació professional, com el teixit empresarial en una relació de treball conjunt i coordinat. La seua relació no pot ajornar-se al moment d’inserció de l’alumnat al món laboral, sinó que ha d’emprendre’s en el procés formatiu.

En el moment que el CECV assumeix el repte de repensar la Formació Professional, es compromet alhora amb aquest debat intens que involucra, com ja s’ha avançat, diversos agents, relacions i nivells d’atenció. Recollint aquest compromís i seguint amb la trajectòria de treball que ha portat fins ara el CECV, tant el simposi de reflexió de novembre 2017 a Altea, com el document resultant de la Ponència del CECV Repensem l’FP s’han estructurat a partir d’uns eixos que volen atendre els distints actors i agències implicats en la Formació professional en el context del nostre sistema educatiu: l’alumnat, les famílies, els entorns, els centres educatius i la tasca educativa. La focalització en aquests actors no ens porta a obviar aquells eixos del Decàleg del CECV que remeten directament a dimensions d’organització i pràctica educativa: les polítiques, la innovació, l’orientació, la participació i l’ètica, que en aquest cas s’han relacionat i superposat als objectius
Europa 2020.

Aquesta matriu ha esdevingut cabdal per tal d’afrontar la reflexió sobre l’estat de la qüestió actual de la Formació Professional i ha demostrat la seua idoneïtat operativa en el procés de formulació
de propostes estratègiques de millora.

Allò que trobarem en aquest document, per tant, és el fruit d’un treball complex que ha estat assumit per la Ponència específica Repensem l’FP del CECV. Un grup de treball que, responent a la configuració del Consell Escolar valencià, ha aglutinat una representació dels sectors implicats al nostre sistema educatiu.

L’obertura a la participació social en aquest document no ha quedat limitada a l’exercici de la Ponència específica. Seguint la trajectòria que ha emprés el CECV en la darrera etapa, s’ha apostat per la participació directa de membres de la comunitat educativa com a vehicle mitjançant el qual accedir a veus plurals. És per això que amb aquest objectiu, en aquest cas també, es va dissenyar i articular un espai de trobada d’actors-clau en la Formació Professional (alumnat, professorat, direcció de centres, empreses…) que contribuïren, des d’aportacions expertes, professionals i vivencials, a la perfilació d’un diagnòstic de la situació actual de la Formació Professional al nostre context. Un material que ha estat base primigènia del treball posterior de la Ponència.

El procés que ha desenvolupat el CECV per tal d’arribar al present document no ha estat exempt de complexitat. Aquesta complicació rau en l’aposta per oir i integrar distintes aproximacions i mirades respecte a la Formació professional, però també en la transcendència de la temàtica: Repensar l’FP mereix una reflexió profunda i responsable sobre la formació que necessitem, sobre els ciutadans i les ciutadanes que volem, sobre la societat del futur a la qual aspirem.