La veu de la comunitat educativa

— Innovació i orientació

Pel que fa a la innovació i l’orientació, des de la perspectiva de l’alumnat, s’han de destacar una sèrie d’aspectes fonamentals: l’un que té a veure amb la inclusió de continguts i metodologies innovadores; l’altre que aprofundeix en la funció i la naturalesa de la tasca d’orientació educativa; i un tercer que, en paral·lel a totes aquestes propostes, demana una millora en la formació del professorat.

Es focalitza l’atenció en el tipus de continguts i habilitats que es promouen en la Formació Professional, recalcant que resulta molt important en l’FP “aprendre fent i aprendre experimentant”. És molt important treballar la competència lingüística en anglès per poder fomentar la dimensió europea i internacional en la formació i en l’accés al mercat laboral. Això és clau per permetre competir en un mercat més ampli a les nostres empreses i professionals. Per altra banda, es considera que els continguts amb què es treballe en l’FP així com les ferramentes metodològiques per les quals s’aposte poden contribuir també a millorar qüestions que tindran un impacte directe en el benestar de l’alumnat. Per tant, caldria fomentar una educació inclusiva, com la que permeten els grups interactius.

S’ha de fer tant com siga possible perquè l’alumnat puga realitzar el cicle formatiu d’FP que li agrade ja que realitzar uns estudis que no agraden resulta una situació altament desmotivant. Tot i que s’assumeix que la decisió final sobre els estudis a cursar ha de recaure en l’alumnat, s’ha de focalitzar l’atenció en un bon acompanyament per part de la persona orientadora del centre. Aquesta orientació ha de tenir en compte el perfil formatiu i professional de l’alumnat per tal de fer una tasca adient, i a més a més, no podrà descuidar els condicionants econòmics d’aquest alumnat, atès que algunes especialitats impliquen una major despesa per part de l’alumnat i de les seues famílies que d’altres.

Tot i que clarament la persona interessada en la formació és l’alumne o l’alumna, la informació, sobretot d’FP i Ensenyaments de Règim Especial, ha d’estar també adreçada a les famílies. Cal assegurar l’accessibilitat a la informació per part de les famílies.

Per tant, cal diversificar les vies de comunicació i informació, especialment als centres on sols s’imparteix ESO i Batxillerat. Les persones professionals dels centres educatius poden tenir una tasca molt important pel que fa a la transmissió de la informació sobre l’FP, tant envers l’alumnat com envers les famílies.

Els Ensenyaments Artístics de Règim Especial són molt desconeguts per la ciutadania i pel professorat dels centres educatius. Acostumen a ser assimilats amb les activitats extraescolars, i descuiden el fet que aquests ensenyaments s’organitzen mtjançant un currículum propi i que també són professionalitzadors. Pel que fa als Ensenyaments de Règim Especial de Música i Dansa es destaca també una manca d’intercomunicació entre aquests ensenyaments i els ensenyaments obligatoris que afecta a la informació que arriba a les famílies.

En relació al centre educatiu, destaquen dos aspectes: els continguts i els agents. En relació als continguts, la idea principal fa referència a la necessitat de diferenciar els tipus d’orientació, una de tipus laboral i una altra de caire més acadèmic. Cal tenir en compte aquest aspecte especialment en els centres de Secundària on s’imparteix FP, on l’orientador o orientadora assumeix tasques molt diverses. Atesa la importància de l’orientació professional en relació a tot l’alumnat, i no sols en relació a l’alumnat d’FP, és molt important que els orientadors i orientadores disposen d’informació actualitzada i de la formació necessària per dur a terme aquestes funcions en relació a l’orientació professional. Pel que fa als agents, l’orientació hauria de ser un projecte de centre. No pot ser considerada un aspecte menor, ni tampoc una qüestió exclusiva d’un determinat departament, sinó que hauria de tenir una consideració més transversal.

Des de la perspectiva de l’entorn, es parteix de la idea que vivim en una realitat canviant a la qual els centres educatius s’han d’adaptar. El ritme que marca la societat és el que ha de guiar els passos de l’educació; la formació no pot anar més lenta que les empreses. Davant aquesta circumstància s’ha d’augmentar l’autonomia del centre per poder prendre decisions ja que no tots els cicles es poden regir pels mateixos paràmetres.

Finalment, pel que fa a la tasca educativa, un dels objectius de l’FP és la formació per accedir al món del treball, és a dir, formar persones i professionals.

Cal orientar les estratègies de formació cap a la certificació (incloent-hi els certificats de professionalitat) i la capacitació professional, per tal que es coneguen els processos d’acreditació i avaluació de competències que tenen la finalitat d’afavorir la certificació dels processos formatius als centres i de l’experiència prèvia de l’alumnat. L’orientació ha de ser completa i ha de tenir en compte totes les opcions professionals (formatives i de certificació) a l’abast de l’alumnat. Afavorir les relacions amb el SERVEF (Servei Valencià d’Ocupació i Formació) ampliarà les possibilitats d’orientació i formació. D’una altra banda, convé destacar la importància de l’FP com a via d’accés a la Universitat i fomentar la coordinació i les jornades de portes obertes, com es fa amb l’alumnat de Batxillerat. S’han de reforçar les competències del professorat, tant en la formació inicial com al llarg de tota la vida. En aquest sentit, cal potenciar l’avaluació de la tasca docent per part dels diferents sectors de la Comunitat
Educativa.