La veu de la comunitat educativa

— Participacio i ètica

Pel que respecta a la participació i l’ètica des de la perspectiva de l’alumnat, caldria remarcar tres aspectes que es consideren importants de cara a estructurar les propostes: la relació pedagògica, la inclusió de continguts transversals i la flexibilitat en la creació d’estructures de participació. Aquests tres aspectes estan acompanyats d’una idea de caire més transversal: la percepció del fet que la participació funciona millor en la mesura que s’han superat els mecanismes institucionalitzats. Amb aquesta idea s’intenta recollir la percepció que els centres han acabat explorant vies pròpies per afavorir la participació de l’alumnat.

En referència a la relació pedagògica, aquesta es configura com una eina fonamental per garantir tant la participació com el desenvolupament d’una concepció ètica dels estudis. Seria important incloure continguts transversals per afavorir el desenvolupament de la dimensió ètica dels estudis, així com per millorar les condicions i habilitats de l’alumnat en relació a la participació. Seria positiu també flexibilitzar i fomentar la creació d’estructures de participació. Aquesta proposta es relaciona de forma palesa amb la reflexió, ja apuntada unes línies més amunt, relativa a si es pot regular la participació o si, en una interpretació més àmplia del concepte de participació, caldria donar autonomia als centres per configurar dinàmiques i espais de participació diversos que partisquen de la realitat i necessitats de cada centre.

Quan parlem de la relació entre les famílies i els centres educatius d’FP hem de tenir en compte la diversitat, atés que hi ha una distinció clara a fer entre l’FPB (Formació Professional Bàsica), l’FP de Grau Mitjà i de Grau Superior, sobretot en la situació actual en què es constata l’augment de la mitjana d’edat en FP. En qualsevol cas, és molt important que les famílies s’involucren directament en la formació dels seus fills i filles treballant en col·laboració amb els centres educatius.

En el cas de l’alumnat d’FPB les relacions amb les famílies són més estretes, en ser un alumnat més jove. D’altra banda, les famílies tenen un paper molt important també pel que fa al fet d’aconseguir que l’alumnat de Grau Mitjà continue la seua formació amb un Grau Superior. En el cas del Grau Superior, les famílies tenen menys contacte amb el centre ja que l’alumnat és major d’edat. És per això que els centres necessiten que les famílies confien en la seua activitat i es comprometen amb la tasca educativa respecte als seus fills i filles. Per la seua banda, les famílies demanen una participació més directa i menys residual en els centres.

La cultura de la no participació està instal·lada als centres educatius com ho està a la resta de la societat. Cal un esforç per reapropiar-se de la participació, amb activitats com ara jornades temàtiques o xarrades, incloent la participació com una qüestió transversal al centre educatiu. El centre educatiu ha d’aconseguir que l’alumnat se senta part del centre i part de la professió que està aprenent. Des d’aquesta perspectiva és rellevant l’enfocament des d’un vessant cognitiu de la participació. La nostra societat no crea les condicions idònies per promoure el treball cooperatiu; aquest és, però, fonamental.

Els centres d’FP no poden estar d’esquena a l’entorn, és més, poden influir en l’entorn, incloent una cultura participativa a la pròpia organització i repensant i reformulant la concepció que es té sobre la participació del professorat al centre, la participació de les famílies i de l’alumnat. La participació ha de ser àgil, per això cal fer-la més flexible, però al mateix temps cal assumir el fet que la presa de decisions en els centres ha d’anar associada a un procés de participació. En aquesta línia val a dir que l’alumnat és l’actor més invisibilitzat, perquè la seua participació queda supeditada a qüestions estructurals molt determinades i, al remat, no se sent representat. La inclusió de la participació en la cultura organitzativa dels centres educatius passa per promoure el diàleg. Informar-se, dialogar i participar és tenir una visió conjunta dels diferents actors que estan involucrats en l’FP per poder actuar en conseqüència.

En relació a l’entorn, hi ha una idea generalitzada d’un moment de canvi d’escenari i una necessitat que el sistema educatiu s’hi adapte. Per altra banda, es planteja la necessitat de posar el focus en la relació amb les associacions i federacions d’empreses i organitzacions empresarials.

Cal remarcar tres aspectes que es consideren importants de cara a estructurar les propostes: la coordinació entre empresa i centre, la implicació i motivació del professorat, i l’articulació d’una xarxa d’empreses compartida pels centres.

Pel que fa al currículum, és important centrar l’atenció en altres habilitats distintes als continguts específics dels currículums, és a dir, hi ha una necessitat de formar de manera integral els individus, de manera que es fan imprescindibles les competències personals i socials, a més de les professionals.

Des del vessant de la tasca educativa, s’aposta per una màxima comuna: la col·laboració. Una col·laboració que és necessària pel que fa als recursos i a la formació, entre empreses, entre organitzacions educatives, entre nivells educatius, que aniria acompanyada d’una concepció diferents de l’obertura dels centres.

Tot i que en el mòdul d’Empresa i Iniciativa Empresarial (EIE) ja hi ha una formació orientada a la possibilitat de crear empreses, l’Administració educativa ha d’afavorir projectes que poden alhora incloure agents externs a les organitzacions educatives per tal de formar i informar l’alumnat en relació a processos emprenedors.

Experiències com ara les aules compartides han de ser reforçades per tal de trencar barreres que deixen fora del sistema educatiu l’alumnat amb riscs d’exclusió social. Les experiències en diferents espais (formals i no formals) poden afavorir la formació de més població.