La veu de la comunitat educativa

— Polítiques

Els canvis en el sistema productiu generen canvis en les capacitats exigibles a les persones professionals. És per això que han d’existir estructures clares i definides des de l’Administració per donar resposta ràpida i eficaç a les necessitats de dotacions, de recursos, d’organització i de formació.

És un fet inqüestionable el biaix de gènere en la Formació Professional amb uns cicles formatius feminitzats i altres de masculinitzats. La societat no es pot permetre prescindir en professions determinades del talent, independentment del seu gènere.

És important desenvolupar polítiques de gestió educativa que permeten la integració en el sistema de Formació Professional d’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). Les NESE no poden quedar per damunt de les competències i de les execucions materials reals dels cicles. Pel que fa a les famílies, la idea general és que s’ha de millorar la percepció social de la Formació Professional.

En relació als centres educatius, els Instituts de Secundària han d’obrir-se més a la Formació Professional, així com a la formació per a l’ocupació i altres ensenyaments. La formació semipresencial i a distància és una demanda creixent; no és concebible un model d’FP que no la potencie. Hi ha diferències importants entre centres amb les mateixes famílies professionals i en alguns casos no es pot impartir la formació que el mercat demanda, atés que els equips estan obsolets i el programari no s’adequa a la realitat de l’empresa. A més a més, els Ensenyaments de Règim Especial de Música i Dansa acompleixen amb els objectius d’Europa 2020. Si aquests ensenyaments tingueren el reconeixement de Grau Superior de Formació Professional, les famílies estarien més disposades al fet que les seues filles i els seus fills els cursaren.

Pel que fa a l’entorn, caldria establir una regulació i protocol en les relacions entre les empreses i els centres educatius que permeta una relació estable dels centres amb la xarxa productiva del seu entorn i compartir recursos productius. En relació a la tasca educativa, s’ha de donar molta més importància a la formació inicial, que ha de recaure en la Universitat. Així mateix, l’accés al Màster en Formació del Professorat ha de ser molt més selectiu. La persona professional que vulga dedicar-se a l’ensenyament ha de tindre formació suficient i demostrable en l’àmbit de la família professional on treballarà. És tan important la formació universitària com la tècnica i pràctica dels mòduls que haurà d’impartir.

La realització d’una tasca educativa de qualitat està en relació directa amb el lideratge educatiu, però aquest no ha d’entendre’s com a predicable solament de l’equip directiu, sinó de cadascun dels membres del claustre.