L’FP que volem

–Innovació i orientació

  1. Alumnat
    • Articular i flexibilitzar els cicles formatius per tal que l’alumnat puga realitzar el que li interessa, ampliant l’oferta en diferents modalitats: presencial, semipresencial i a distància.
    • Facilitar l’accés de l’alumnat a la formació que els puga interessar, tot i què no en disposen en la seua zona més propera, mitjançant ajudes per al transport, allotjament, etc.
    • Establir un pla de transició abans de cursar l’FPB on s’establisquen uns continguts mínims adquirits i repensar els itineraris possibles per tal de facilitar l’accés als cicles de Grau Mitjà, ja que en l’actualitat hi ha molts entrebancs per tal de seguir amb determinats estudis.
    • Incrementar accions formatives de taller i d’altres que impliquen les TIC. Pel que fa als Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), tot i que no es poden desatendre els continguts teòrics, caldria reforçar els continguts i habilitats pràctiques.
    • Enfortir els continguts i les competències professionals al llarg de tot el cicle en el període d’FCT (Formació en Centres de Treball), que és el principal moment educatiu per desenvolupar-los.
    • Millorar l’orientació a l’alumnat en relació a l’empresa on li pot interessar més dur a terme les FCT, no només per proximitat sinó per possible continuïtat i aprenentatge.
    • Elaborar els horaris per part dels equips directius que han de tenir en compte que el professorat d’FCT necessita temps suficient per poder fer les visites a les empreses i, així, fer un seguiment més adient de la formació de l’alumnat en pràctiques.
    • Revisar i actualitzar, pel que fa a les exempcions en la realització de les FCT, l’Ordre 77/2010, de 27 d’agost, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el mòdul professional de Formació en Centres de Treball (FCT) dels cicles formatius de Formació Professional, de les ensenyances d’Arts Plàstiques i Disseny i dels Programes de Qualificació Professional de la Comunitat Valenciana.
    • Millorar la competència comunicativa oral i escrita en anglés, a partir de situacions comunicatives reals.
    • Reforçar l’orientació als centres educatius, passant d’un a dos orientadors o orientadores, una persona de les quals ha d’estar especialitzada en FP.
    • Crear una línia de beques formatives destinades a l’alumnat d’FP amb desavantatges socioeconòmics més grans per tal de facilitar la tria d’estudis que es volen cursar.
  2. Famílies
    • Potenciar les campanyes de publicitat per valorar l’FP, mitjançant els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, etc.) i les xarxes socials.
    • Informar i difondre l’oferta d’FP també en l’àmbit local com ara des dels ajuntaments i els Centres d’Informació Juvenil.
    • Transmetre la informació de manera atractiva i accessible per tal que anime la gent a optar per l’FP.
    • Recuperar activitats com la de les fires educatives (Forma’t, Educa Emplea, etc.) o iniciatives semblants.
    • Donar informació no solament sobre els cicles, els centres, etc., sinó també sobre les diferents eixides professionals i els itineraris formatius fins la Universitat. Per això és molt important la formació dels orientadors i orientadores en aquests aspectes.
    • Dotar de personal que puga assumir veritablement la tasca de l’orientació envers cada membre de l’alumnat i les seues famílies pel que fa a totes les opcions que té en relació al seu itinerari, als centres o a nivell local.
    • Fer orientació sobre l’FP en distints períodes i no solament al final de l’ESO.
    • Promoure activitats de portes obertes als centres d’FP i d’Ensenyaments de Règim Especial, destinades al professorat, als professionals i les professionals de l’orientació educativa, a l’alumnat d’ESO i a les seues famílies.
    • Informar les famílies que aposten perquè els seus fills o filles facen una formació artística reglada del fet que, actualment, aquests estaran fent un doble currículum amb tot el que comporta pel que fa a la compatibilització entre ambdues formacions.
    • Augmentar els recursos i el pressupost que es destina als Ensenyaments de Règim Especial.
  3. Centre educatiu
    • Pensar l’orientació en termes de projecte de vida de l’alumnat, en línia amb el que diu la UNESCO, organisme que ha apuntat a la importància d’apoderar l’alumnat.
    • Donar un major paper en l’orientació laboral als departaments de FOL, en col·laboració amb altres membres del professorat que podrien encarregar-se de prestar una orientació més acadèmica.
    • No limitar l’orientació a informacions més o menys puntuals, sinó que hauria de capacitar l’alumnat d’una forma clara en relació a la configuració d’itineraris acadèmics i professionals. Per això, els orientadors i les orientadores haurien de ser més aviat formadors i formadores. També s’utilitza el terme coaching, entenent aquest com el procés dialògic mitjançant el qual el coach genera les condicions per a què l’alumnat busque el camí per assolir els objectius fixats fent ús dels propis recursos i habilitats fortament recolzats en la motivació, responsabilitat i creativitat.
    • Formar els orientadors pel que fa a qualificacions professionals, famílies professionals, etc. per poder orientar l’alumnat, no sols en les seues capacitats acadèmiques, sinó també en les seues competències, habilitats i destreses.
    • Aprofitar diferents estratègies, com ara, les històries de vida d’antic alumnat que explique el seu itinerari i el paper de la formació o jornades de portes obertes per afavorir la trobada de l’alumnat amb altres agents socials.
    • Involucrar el professorat i repensar la composició i les atribucions dels consells d’orientació.
    • Donar un major reconeixement professional i un major suport a la figura de l’orientador o l’orientadora en relació a l’FP i Ensenyaments de Règim Especial.
    • Afavorir que el SERVEF tinga un paper rellevant en la formació dels orientadors i orientadores, ampliant així el coneixement dels itineraris professionals en relació als cicles i les seues eixides laborals.
    • Pensar accions formatives per a les famílies, les quals tenen un rol important en les eleccions dels itineraris formatius dels seus fills i filles. Així, es proposa la necessitat de pensar en accions informatives adreçades a les famílies.
    • Facilitar les visites d’organitzacions i associacions, per tal que conegueren l’estructura i les necessitats de les empreses amb la finalitat d’orientar pel que fa als diferents àmbits professionals i sobre les ofertes d’inserció laboral.
    • Començar l’orientació abans del que ho fa en l’actualitat i no cap al final del curs ni cap al final de l’ESO.
    • Realitzar visites a altres centres o empreses abans de la tria de cicle, de forma que s’amplie el coneixement de l’alumnat sobre les eixides laborals i sobre l’aplicació pràctica dels distints cicles.
    • Treballar a les tutories aspectes vinculats amb l’orientació en la doble dimensió: acadèmica i professional.
    • No fer servir la Formació Professional Bàsica com una mesura compensatòria adreçada a contenir alumnat que no es pot o no es vol enviar a altres nivells. En aquest sentit, és molt important que el professorat de Formació Professional Bàsica tinga una bona formació per a potenciar en l’alumnat el treball en equip, les habilitats socials, etc.
  4. Entorn
    • Planificar i organitzar activitats on l’alumnat i el professorat es relacione amb les empreses per saber què es demana al món laboral (visites, intercanvis, fires, fòrums, etc.) per tractar temes relacionats amb l’FP: futures ocupacions, necessitats de l’empresa, què espera l’alumnat en la incorporació al món laboral, etc.
    • Involucrar antic alumnat actiu en la formació a les aules. Els casos d’èxit d’antic alumnat han de ser visibilitzats: l’antic alumnat són agents molt propers a l’alumnat en curs i poden compartir experiències directes.
    • Eliminar la convalidació del mòdul de FOL del Grau Mitjà al Grau Superior. Si el món laboral i de l’empresa tenen tanta importància en aquests nivells formatius, els continguts d’aquests mòduls en els cicles de Grau Mitjà i Superior haurien de ser distints i adaptats al nivell formatiu.
    • Preparar un pla formatiu personalitzat per a les persones amb diversitat funcional i a ser possible sobre un lloc de treball adaptat en els diferents sectors empresarials.
    • Potenciar la capacitació en llengües estrangeres de l’alumnat dins de les famílies, per a permetre l’accés a programes europeus (Erasmus+, …) i facilitar l’accés a l’espai europeu de treball.
  5. Tasca educativa
    • Dissenyar un perfil d’orientació laboral i professional que puga oferir una orientació professional completa.
    • Desenvolupar la col·laboració dels centres educatius amb el SERVEF, facilitant els elements, dotacions i serveis necessaris per al bon funcionament de la mateixa.
    • Donar suport a l’alumnat de l’FPB amb personal especialista no docent, d’acord amb el Model Social Valencià.
    • Instar l’Administració educativa valenciana que revise el model de formació i selecció del professorat, siga el màster o el curs d’especialització didàctica per al professorat tècnic.
    • Instar la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que coordine les universitats per tal d’acordar i unificar la realització del pràcticum.