L’FP que volem

–Participació i ètica

  1. Alumnat
    • Incloure projectes d’aprenentatge-servei basats en noves metodologies, com ABP (aprenentatge basat en projectes), CI (capacitats d’innovació), ABC (aprenentatge basat en competències), Visual Thinking, Pensament de Disseny, entre d’altres. Per tal que aquesta mesura siga efectiva caldria que es vinculara als continguts treballats a classe i que partira de projectes dissenyats per l’alumnat. Aquesta eina i altres similars podrien ajudar a donar sentit al que s’està estudiant.
    • Reconéixer, per tal d’incentivar els projectes d’aprenentatge-servei, una sèrie de crèdits en funció dels treballs que es desenvolupen i de les hores de dedicació que suposen. Caldria vincular aquests incentius amb els crèdits d’innovació, ja reconeguts per l’Administració educativa.
    • Fer participar l’alumnat en els processos d’avaluació. L’alumnat ha d’avaluar tant el seu propi aprenentatge com també el professorat. En aquest sentit, cal entendre la participació en l’avaluació també com un contingut transversal en tots els mòduls.
    • Treballar la igualtat com un valor i també en la dimensió pràctica. La igualtat es planteja com un valor central en la formació de la ciutadania, però també hauria de ser central en la construcció d’identitats professionals menys marcades pel gènere. Així, aquest contingut podria, en definitiva, tenir incidència en modificar la composició dels cicles que tenen una matrícula clarament masculinitzada o feminitzada.
    • Afavorir espais i estructures de participació que transcendisquen els centres. Aquesta qüestió es proposa de cara a intentar involucrar distints agents socials i a l’alumnat.
    • Fer més rica i variada la vida dels centres per promoure la participació de l’alumnat en activitats no estrictament acadèmiques: esports, clubs de diferents interessos (teatre, música, idiomes, ……). D’aquesta forma s’integrarien els centres educatius en la comunitat a la qual pertanyen.
    • Crear consells comarcals integrats per agents socials, comunitat educativa i empresariat amb el suport de dinamitzadors de la participació per facilitar-ne la participació de l’alumnat o, en el mateix sentit, recuperar els observatoris comarcals d’ocupació que ja van existir en algun moment.
      En línia amb el que ja s’ha esmentat, aquests espais de participació podrien no sols millorar la vinculació de l’alumnat, sinó que podrien potencialment ser llocs que afavorisquen la creació de sinergies entre els distints agents socials i els centres, de forma que puga incrementar-se la posada en marxa de projectes que redunden en una major participació, com els ja apuntats projectes d’aprenentatge-servei o d’altres.
    • Identificar, per mitjà d’aquests observatoris o consells comarcals, les necessitats formatives de l’alumnat. En aquest sentit, es planteja que per tal que aquests espais puguen tenir una participació amb conseqüències efectives, potser caldria reflexionar sobre la conveniència o no de flexibilitzar
      tant la posada en marxa de nous cicles com desactivar aquells que ja no tinguen una incidència real en el teixit empresarial de cada territori.
  2. Famílies
    • Mantenir una relació fluida i motivadora amb l’alumnat i les famílies, per part del centre, per tal que les famílies mostren confiança i s’involucren directament en les indicacions i suggeriments que pot fer el professorat respecte de les necessitats dels seus fills i filles.
    • Enfortir l’aproximació del professorat a les famílies de manera que es teixisca una comunicació directa i fluida amb elles. Això passa per un interès manifest per l’alumnat i les seues famílies, sobretot en els casos disruptius o amb trajectòria de fracàs, i per la creació de canals d’aproximació (horaris de reunió accessibles, seguiment continu, etc.). El contacte amb les famílies ha de millorar partint de l’acció tutorial i des de la promoció i supervisió dels equips directius.
    • Assumir, per part de les famílies, un paper més actiu en l’elecció, seguiment i acompanyament en relació als estudis, fins i tot en el cas de l’alumnat de Grau Mitjà i Grau Superior.
    • Obrir les aules i els centres a la participació directa de les famílies.
    • Facilitar que les famílies puguen oferir informació a altres famílies sobre l’FP; oferint informació sobre els recursos i instal·lacions dels centres, contribuint així a desestigmatitzar aquest nivell formatiu i resolent dubtes. Les famílies han d’assumir un paper molt actiu en l’organització i participació d’activitats educatives, amb l’objectiu d’incrementar el coneixement i la valoració social de l’FP.
    • Valorar i donar a conéixer el paper fonamental que tenen com a actors reivindicatius totes les AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) per demanar millores per a l’FP, des dels diferents espais de participació: des dels consells escolars de centre fins a les administracions.
  3. Centre educatiu
    • Crear espais de participació que facen possible la construcció d’una identitat d’alumnat del centre.
    • Dissenyar formació en participació als centres educatius: destinada a l’equip directiu, al professorat, a les famílies i a l’alumnat.
    • Revitalitzar espais i estructures de participació adhoc que servisquen per canalitzar la participació als centres amb la presència dels diferents actors: consell de cicle, grups de
      representants d’aula, amb presència dels diferents actors.
    • Facilitar la participació de l’alumnat per part del centre educatiu i especialment pel professorat. És una tasca que han d’assumir els tutors i les tutores de l’alumnat, els quals haurien de canalitzar les diferents formes de participació: directa, a través d’associacions, etc.
    • Teixir xarxes d’intercomunicació i diàleg entre centres educatius, entre els centres i les institucions o entitats de l’entorn immediat, entre els equips directius i les famílies/la ciutadania.
  4. Entorn
    • Ampliar els àmbits de relació entre empresa i centre. Es poden plantejar activitats en les quals les empreses entren en les aules per compartir conceptes més actualitzats i més arrelats a la realitat del món laboral. El centre ha de tenir major coneixement de les característiques de les empreses, des de les més pròximes fins les que es troben en l’estranger. Caldria, per tant, elaborar una base de dades d’empreses que tenen interès a tindre alumnat en pràctiques.
    • Incentivar l’existència en les empreses d’una persona responsable en relacions amb entitats de formació, que actuaria com a pont de connexió entre el centre i l’empresa.
    • Actualitzar la normativa1 que regula la coordinació entre el món empresarial i l’educatiu, per tal d’adaptar-la a la realitat de cada moment, així com també per a racionalitzar les tasques burocràtiques.
    • Formar de manera específica tots els agents que intervenen en la formació en empreses, tant el professorat com la persona instructora del centre de treball. El professorat hauria de rebre formació específica per part de les empreses.
    • Col·laborar amb els centres de treball en l’elaboració d’un manual de procediment clar i exhaustiu per als tutors d’empresa, revisable i actualitzable.
  5. Tasca educativa
    • Donar suport als projectes de col·laboració al territori i amb aquest.
    • Reforçar la possibilitat de desenvolupar projectes d’empresa en els centres.
    • Enfortir les relacions amb entitats educatives fora del sistema educatiu.
    • Afavorir les xarxes i la comunicació entre organitzacions educatives per tal de compartir experiències i materials per a desenvolupar la tasca educativa, especialment per al nivell d’FPB.
    • Afavorir l’elaboració i l’intercanvi de materials educatius específics per a FP.
    • Facilitar que l’alumnat continue la seua formació, tot eliminant els entrebancs que limiten la connexió entre programes i nivells per afavorir la carrera professional de tot l’alumnat. Això implica també pensar en l’edat d’accés als programes i en l’alumnat que queda fora dels processos formatius.
    • Incloure en el currículum, com a mòduls i de manera avaluable, continguts relacionats amb les habilitats socials. Són aspectes transversals que no sols incidirien en la formació en valors i actituds (empatia, assertivitat, autoconcepte, autoestima, etc.), sinó que poden millorar algunes aptituds i habilitats útils en els processos d’inserció laboral.
    • Incloure dins de l’avaluació, tant de l’alumnat com del professorat, aspectes relacionats amb les habilitats socials.
    • Buscar mecanismes per incentivar el professorat a aplicar i desenvolupar metodologies innovadores per a promoure noves competències per a noves ocupacions. Caldria determinar quin organisme ha d’identificar eixes bones pràctiques i dur a terme el reconeixement i certificació dels crèdits.

ORDRE 46/2012, de 12 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regulen determinats aspectes de l’ordenació de la Formació Professional del sistema educatiu a la Comunitat Valenciana.
ORDRE 77/2010 de 27 d’agost, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el mòdul professional de Formació en Centres de Treball (FCT) dels cicles formatius de Formació Professional, dels Ensenyaments d’Arts Plàstiques i Disseny i dels Programes de Qualificació Professional Inicial en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
ORDRE 78/2010, de 27 d’agost, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen determinats aspectes de l’ordenació i organització acadèmica dels cicles formatius de Formació Professional del sistema educatiu en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
ORDRE 79/2010, de 27 d’agost, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’avaluació de l’alumnat dels cicles formatius de Formació Professional de sistema educatiu en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.