La Formació Professional en el context europeu actual

En el continent europeu la Formació Professional és una de les millors formes d’accedir a les qualificacions necessàries per al treball, tant en la fase de preparació inicial com en la formació al llarg de tota la vida, que l’actual desenvolupament del mercat de treball requereix. La comunicació entre les administracions dels diferents països, tant educatives com laborals, dels entorns productius i de la futura ciutadania, es materialitza en els centres educatius i entorns professionalitzadors que es poden trobar al llarg de tot el territori.

En aquest sentit, la Unió Europea creà fa 43 anys el CEDEFOP, el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional, el major centre de referència en matèria de desenvolupament i recerca, seguiment i prospectiva que es puga trobar dedicat a aquesta temàtica en el nord global.

El CEDEFOP, en una de les seues darreres publicacions oportunament titulada «Echar la vista atrás para mirar hacia el futuro», enuncia els pilars als quals haurà d’atendre la Formació Professional a Europa per al període 2010-2030 gràcies a la realització del projecte de recerca «Naturaleza y función cambiante de la FP en Europa (2015 a 2018)» que té per objecte captar el caràcter dinàmic de l’FP analitzant la seua evolució en el passat i extraient d’aquesta anàlisi idees sobre els reptes i les oportunitats a les quals s’enfronta Europa en el futur. En concret, el projecte analitza la modificació de la definició i la conceptualització de l’FP; els factors externs que influeixen en la seua evolució; la funció tradicional que ha tingut en el nivell secundari superior; l’FP des d’una perspectiva d’aprenentatge permanent; la seua funció en els nivells educatius superiors, i les hipòtesis sobre vies d’evolució alternatives de l’FP europea en el segle XXI.

Aquest primer informe relatiu al projecte del CEDEFOP ofereix un marc valuós per a l’FP per analitzar-la des d’un punt de vista polièdric, combinant-se una perspectiva sistèmica/institucional amb una perspectiva pedagògica/epistemològica i amb una perspectiva socioeconòmica o referida al mercat de treball. Açò ens permet observar de quina manera s’estan propagant les modalitats i els formats d’aprenentatge orientats a la Formació Professional i com s’està desenvolupant un vincle més estret amb el mercat de treball, fins i tot en institucions no definides tradicionalment com de «Formació Professional». Per a iniciar el projecte, el CEDEFOP va demanar a experts en FP dels 30 països objecte de l’anàlisi que compartiren les seues impressions sobre la percepció que tenen dels canvis experimentats en els sistemes nacionals d’FP i sobre els canvis als quals aquells estan exposats. Els resultats d’aquest estudi ofereixen una visió de la diversitat de les solucions nacionals en matèria d’FP, alhora que apunten cap a les tendències comunes i els problemes compartits.

En aquest sentit ens acosta a les possibilitats de la Formació Professional avui dia sense oblidar els problemes que encara queden pendents per resoldre en el marc del debat que a l’àmbit europeu s’està produint al voltant del futur del treball, l’educació i la formació, àmpliament influïdes per la globalització, la digitalització, la migració, l’economia ecològica i la demografia com a elements que contextualitzen els debats que es mantenen en posar-los límits i materialitat.

A Europa la Formació Professional empara sota el mateix terme almenys quatre possibles interpretacions, per la qual cosa cal tenir en compte de quins contextos i de quins aprenentatges estem parlant quan ens referim a aquest tipus d’ensenyaments.

En primer lloc es pot considerar l’FP com un ensenyament encaminat a la formació en el treball o com a formació inicial dual entre els centres educatius i l’entorn laboral. Aquesta forma d’entendre l’FP es basa a proporcionar a l’alumnat coneixement de tipus pràctic de qualitat per entendre’ls com a aprenents en entorns productius. S’entén que, amb el pas del temps, aquests discents passaran a formar part del col·lectiu de treballadors i treballadores d’una professió determinada i s’associa amb els nivells 3 i 4 de formació segons la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació (CINE, 2011), és a dir, Educació Secundària Alta i Educació Postsecundària no Terciària. En aquest tipus d’FP predomina la perspectiva de les persones ocupadores, per ser l’objectiu principal de la formació assegurar el subministrament de mà d’obra qualificada i fomentar la innovació i el creixement de les empreses.

Estudiants matriculats en Educació Postsecundària en programes d’orientació vocacional (en comparació total UE, 28 estats). Eurostat 2018-02-19

En segon lloc, es pot considerar la Formació Professional com a Formació Professional Inicial. En aquest nivell s’entén com un ‘integrant de l’educació inicial’ (CEDEFOP, 2017, p. 2) en succeir en contextos educatius principalment finançats per l’Estat la major part de l’aprenentatge que realitza l’alumnat. No és necessari que s’oriente a un sector específic de producció, sinó que pot abastar camps professionals més amplis. S’imparteix en els nivells mitjà i superior de la CINE (nivells 3-52) i proporciona accés a l’Educació Terciària o Superior. Se li atorga molta importància a la progressió individual i al creixement personal de cada estudiant, també a fi de proporcionar una mà d’obra qualificada.

En tercer i quart lloc, podem entendre la Formació Professional com a Formació Complementària i com a part de l’Aprenentatge Permanent. La primera fa referència a la formació en el treball orientada a tots els grups d’edats i nivells diversos (inclosos els nivells inferiors i els d’especialització professional) on se cerca formar persones treballadores semiqualificades i qualificades, des dels programes de segones oportunitats fins als especials per a desocupats. La segona fa referència específicament a la coexistència de diferents metodologies d’aprenentatge, llocs d’aprenentatge, tipus de proveïdors i tipus d’instructors i instructores. Les darreres s’inscriuen dins de l’estratègia més àmplia d’aprenentatge permanent.

Taxa de desocupació per mesos des de fi ISCED5-6 per 1a volta
Taxa de desocupació per mesos des de fi ISCED3-4 per 1a volta
Taxa de desocupació per mesos des de fi ISCED1-2 per 1a volta
Taxa de desocupació per mesos des de fi formació per 1a volta
Proporció d’ocupació precària per mesos des de fi ISCED5-6
Proporció d’ocupació precària per mesos des de fi ISCED3-4
Proporció d’ocupació precària per mesos des de fi ISCED1-2
Proporció d’autoocupació per mesos des de fi formació contínua per 1a volta
Taxes d’activitat per mesos des de fi formació contínua per 1a volta

Espanya 3 mesos
Espanya 6 mesos
Espanya 12 mesos

Transicions juvenils escola-treball a Espanya (3, 6 i 12 mesos). Eurostat 2018-02-19

Si ens centrem en el cas de l’Estat espanyol, veiem com hi ha una relació prou clara entre els qui atenen estudis formals i aconsegueixen realitzar una transició al mercat de treball segons les dades proporcionades per Eurostat i desplegades en el gràfic anterior.

En general, a Europa l’FP s’ha caracteritzat per:

  • Atorgar prioritat al coneixement pràctic: aquells països en què l’FP s’imparteix fonamentalment en centres escolars han atorgat major prioritat als coneixements pràctics en els programes d’estudi i a les metodologies d’aprenentatge, enfortint així l’oferta d’FP impartida en el treball. Açò inclou la introducció de règims d’aprenentatge professional (en molts països) i l’ampliació d’aitals règims a nivells educatius superiors (com a Alemanya, França i Itàlia). Tocant a la governança, açò es tradueix en un major protagonisme dels ocupadors i de la indústria, sovint en el marc de la cooperació social, i en un esforç per fomentar una major participació de les empreses en el finançament de l’FP.
  • Diversificar l’oferta d’FP: nombrosos països han ampliat la seua oferta d’FP amb la finalitat d’incloure més grups d’edat, nivells de qualificacions i grups amb necessitats especials.
  • Facilitar l’accés a l’Educació Superior: s’ha incrementat la permeabilitat vertical del nivell secundari al terciari. En països que compten amb tradicions d’FP molt consolidades s’ha brindat accés a l’Educació Superior a través de la Formació Professional. Al llarg dels últims anys, les institucions d’educació superior s’han convertit en els principals proveïdors d’FP en molts països, la qual cosa ha engegat una evolució acadèmica de l’FP.
  • Nous itineraris d’FP per a persones adultes: nombrosos països han creat nous itineraris d’FP per a adults, o simplement han vist augmentar la proporció d’aquestes persones en programes d’FP existents. Açò sol anar acompanyat d’una major insistència en l’acreditació d’aprenentatge previ. Certs països, com ara Lituània, preveuen un augment de la demanda de reciclatge professional en el mercat de treball i han introduït nous programes per persones adultes desocupades. En general, existeix una tendència a recórrer a l’FP com a mitjà per a lluitar contra la desocupació, la qual cosa inclou noves opcions per a persones en situació de desavantatge i amb barreres.
  • Es detecta una lleugera millora de la consideració: malgrat els considerables esforços empresos, l’FP continua tenint mala imatge. Els països en els quals l’educació general ha gaudit tradicionalment d’una posició dominant han intentat reforçar el prestigi relativament baix que té l’FP, mentre que aquells que compten amb una oferta d’FP dual consolidada han emprés iniciatives per a posar fre a la pèrdua de prestigi. Espanya, on la imatge de l’FP ha millorat, és una de les poques excepcions.
  • Creixent importància dels resultats de l’aprenentatge: encara que quasi tots els països defineixen i descriuen ja les seues titulacions d’FP d’acord amb als resultats de l’aprenentatge, encara discrepen tocant al contingut i al perfil d’aitals titulacions. En certs països s’està reduint el nombre de titulacions, una tendència que podria reduir l’especificitat dels resultats de l’aprenentatge. En altres països, en canvi, pot observar- se un augment del grau de detall i d’especificitat. Encara que açò podria donar lloc a certa convergència entre els països (els programes genèrics es tornen més específics mentre que els orientats a sectors professionals específics es tornen més generals), també podria interpretar-se com un augment del pluralisme en l’FP (coexistència i varietat creixent de programes genèrics i específics).

Malgrat aquests trets generals, satisfactoris en gran mesura, el CEDEFOP continua detectant una sèrie de problemes pendents que permeten contextualitzar adequadament la Formació Professional. En general es considera que l’FP a Europa es tornarà en un futur pròxim més diversa i pluralista, la qual cosa té una clara lectura positiva ja que la FO es tornarà més específica i pertinent, la qual cosa és àmpliament desitjada per diversos sectors involucrats en aquesta, però també pot tenir una lectura negativa, en el sentit que podria augmentar-ne la fragmentació i la polarització. Així i tot, el mateix CEDEFOP ens adverteix que els conceptes canviants poden proporcionar una il·lusió de canvi que no es produïsca en les pràctiques ni en els sistemes, per la qual cosa la necessària recerca i atenció al que succeïsca en la FO s’ha de mantenir.
Entre els problemes pendents als quals s’enfronta l’FP avui dia en podem destacar tres (CEDEFOP 2017, p.4):

  • La distinció tradicional entre els subsectors de l’educació i la formació (Educació General, Educació Superior i Formació Professional, així com FP inicial i permanent) no sempre resulta pràctica quan es tracta d’identificar i respondre a nous problemes;
  • Per basar-se en una definició massa estreta de l’FP, els responsables polítics corren el risc de passar per alt la necessitat d’una educació professional orientada al marge del sector de l’FP tradicional, per exemple, en el context de l’Educació Superior. La cooperació política en el futur haurà de centrarse en com els sistemes d’educació i formació, en conjunt, poden promoure i donar suport als formats d’aprenentatge d’orientació pràctica i relacionats amb el treball típics de l’FP. Per a aconseguir-ho, els proveïdors d’educació i formació de tots els nivells hauran d’enfortir el diàleg i la cooperació amb els agents del mercat de treball i amb la societat en el seu conjunt;
  • El futur desenvolupament de l’FP podria precisar de solucions que comprenguen diversos subsectors i comptar amb la participació d’institucions i proveïdors que operen actualment a títol individual. Encara que l’expansió de l’educació i la formació professional orientada sembla imparable, també podria patir-se una fragmentació i una pèrdua de transparència que complicaria el que els grups de risc aprofitaren els avantatges que ofereix l’FP. L’augment de la transparència i la permeabilitat dels sistemes d’educació i formació, basantlos, per exemple, en el MEC, és per tant crucial.

Ja l’any 2010, el IV Informe de recerca sobre Formació Professional a Europa indicava que les dificultats per a la modernització de la Formació Professional eren: (i) La competitivitat europea i la importància del capital humà, (ii) les pressions del mercat laboral sobre l’FP; (iii) les tendències demogràfiques i implicacions per a l’FP; (iv) la influència de l’FP en el rendiment econòmic de les empreses i (v), la possibilitat de fomentar l’Europa social: el paper de l’educació i l’FP.


Taxa de participació de joves de 15-17 anys en educació formal. Eurostat 2018-02-19

A la vista de la taxa de participació en l’educació formal, que per al mesurament estadístic europeu inclou per edats la que ens interessa en el present informe, veiem que cada vegada és major la taxa de participació. A més, com veiem en el gràfic que presentem a continuació, el percentatge d’empreses de menys de 49 treballadors i treballadores que són les que caracteritzen al teixit productiu valencià, si bé es va veure afectat per la crisi econòmica fregant un dels seus màxims històrics, observem que s’ha vist incrementat de nou a les proporcions que es manifestaven en el període pre-crisi. Així, observem que per a l’any 2015, i amb previsions d’incrementar-se, les empreses menys xicotetes o mitjanes contractaven un 13% de la seua plantilla entre els joves que estudiaven Formació Professional Inicial.

Percentatge d’empreses amb menys de 49 treballadors que ocupen joves d’FP Inicial. Eurostat 2018-02-19

Segons l’estudi realitzat pel CEDEFOP sobre la modernització de l’FP, no s’ha analitzat en profunditat les contribucions específiques de l’FP a la integració i la cohesió social i encara així es considera que l’FP exerceix una funció significativa, per augmentar o reduir els efectes de l’herència social, per orientar-se cap a formes d’integració més àmplies que la mera ocupació, per fomentar valors cívics i contribuir a la lluita contra desigualtats en matèria de competències i qualificacions.

Les aportacions específiques de l’FP contribueixen al desenvolupament de models concomitants de creixement econòmic i cohesió social. L’FP contribueix de manera important a augmentar i mantenir la participació en el mercat de treball, encara que açò puga considerar-se com una forma parcial d’integració social. En la lluita contra l’exclusió, declara el CEDEFOP, si atorguem una paper preeminent a l’ocupació no es valoraria prou la naturalesa multidimensional d’aquest fenomen. Atés que l’exclusió sol afectar el capital econòmic, social i cultural de les persones, no sembla que els models d’FP encaminats únicament cap a l’ocupació permeten per ells mateixos combatre l’exclusió social.

La socialització professional —el sentit de pertànyer a una comunitat professional — i la transmissió de valors cívics a través de l’FP aporten una contribució que va més enllà de la mera integració laboral. Així mateix, quan els programes d’FP prenguen en consideració les particularitats dels participants, tals com la situació en el mercat laboral, la pertinença a una minoria, les característiques familiars o la diversitat funcional, no han d’oblidar que no tots els membres d’aquests grups es troben en situació d’exclusió, si s’observa la seua situació «real» (per exemple, la seua renda o capital social).

El fet de plantejar una FP que es dirigisca a grups específics pot frenar la participació d’aquelles persones que no encaixen en determinats perfils encara que patisquen algun tipus d’exclusió. A més, fins i tot els grups aparentment homogenis de persones socialment excloses són, en realitat, heterogenis en matèria de competències i necessitats de qualificació. Els programes d’FP dirigits a grups específics semblen menys eficaços per a combatre l’exclusió que aquells que estan dissenyats per a respondre a les necessitats específiques dels educands, mitjançant l’ús de grups focals i altres tècniques que fomenten la seua participació activa. Finalment, el fet de plantejar programes d’FP per a grups específics en lloc de fomentar la seua integració en l’FP de caràcter general és, per si mateix, un factor de segregació social. L’adaptació de la formació a les competències, a les necessitats de formació i les capacitats d’aprenentatge, en contraposició als enfocaments que se centren en les característiques socials, resulta probablement una opció més profitosa per a modernitzar l’FP (CEDEFOP, Preston i Green, 2008).

Per a poder parlar de la modernització de la Formació Professional cal parar esment especial a la millora de la seua imatge. Com assenyala el IV Informe de recerca sobre FP, en el marc del procés de Copenhaguen, els comunicats de Maastricht, Hèlsinki i Bordeus (Comissió Europea, 2004; 2006; 2008) assenyalen que la clau per a incrementar la participació en l’FP radica a potenciar el seu atractiu. L’FP no solament proporciona qualificacions tècniques i professionals demandades en el mercat laboral, sinó que contribueix de manera fonamental als objectius de Lisboa, per oferir qualificacions als qui d’una altra manera no haurien rebut cap ensenyament o formació una vegada passada l’edat d’escolaritat obligatòria.

Per al CEDEFOP l’atractiu és el resultat d’un procés acumulatiu ja que la ciutadania utilitzarà el sistema si els resulta atraient i aquesta afluència augmenta al seu torn l’atractiu del sistema. Per tant, és important estimular l’interès i la participació de diferents persones i organitzacions ja que, com més persones recórreguen a l’FP, més gran serà el seu atractiu.

Per exemple, com més atractiva siga l’FP per a l’empresariat, més disposat estarà a oferir bones oportunitats d’ocupació i bons sous, i açò incrementarà al seu torn l’atractiu de l’FP per a l’alumnat efectiu i potencial. En canvi, per molt atractiva que puga semblar inicialment l’FP a l’alumnat, el desinterès de l’empresariat es traduirà en un insuficient accés a l’ocupació i, en última instància, en la pèrdua d’interès en l’FP per part de l’alumnat.

Diversos estudis han destacat tres grups de factors que determinen l’atractiu dels itineraris educatius:

    1. El contingut i context dels estudis: la selectivitat dels itineraris (els itineraris més selectius atrauen estudiants molt capaços), la reputació de les institucions, itineraris o programes, el control
      institucional (públic o privat), l’origen social, la classe i el sexe de l’alumnat (Breen i Goldthorpe, 1997; Blossfeld i Shavit, 1993) i els elements de governança (control de qualitat i transparència) (7);
    2. Les perspectives educatives i laborals de l’alumnat: l’accés a estudis complementaris, especialment en el nivell terciari, perspectives d’ocupació (inclosa una baixa taxa de desocupació entre les persones graduades d’un itinerari, els ingressos, la satisfacció en el lloc de treball i una adequada correspondència entre l’ensenyament rebut i l’ocupació obtinguda) (8);
    3. Factors econòmics: ajudes econòmiques o incentius fiscals o bé, per contra, el preu de l’ensenyament (9).

Els eixos principals de la política europea són la individualització, l’ampliació d’oportunitats, la millora de la governança i la imatge de l’FP.

Les polítiques d’individualització parteixen de la premissa que l’alumnat potencial se sentirà més atret per l’FP si aquesta s’adapta a les seues preferències, incrementant així les seues opcions d’èxit en els estudis i en el mercat laboral.

Entre les polítiques nacionals d’individualització dels itineraris i mètodes de l’FP, cal citar la diversificació de l’oferta educativa i la varietat d’opcions d’FP; l’establiment d’itineraris alternatius menys exigents per a l’alumnat menys capaç; i l’adopció de mòduls perquè l’alumnat puga avançar al seu propi ritme i completar qualificacions progressivament.

El procés de Copenhaguen advoca per ampliar la diversitat d’oportunitats en completar itineraris d’FP, ja siga per a accedir a noves oportunitats formatives (ensenyament superior o aprenentatge en el lloc de treball) o d’ocupació (oportunitats laborals i desenvolupament de la carrera professional). Les polítiques nacionals faciliten la tornada a l’ensenyament secundari general i contribueixen al fet que l’FP no es convertisca en una elecció irrevocable. També milloren l’accés des de l’FP cap a un nivell subterciari en l’ensenyament acadèmic superior i afavoreixen la permeabilitat entre les institucions de formació acadèmica i professional en el nivell terciari.

Segons el Comunicat d’Hèlsinki, la governança moderna aplicada a l’FP ha de contribuir a millorar-ne l’atractiu. Açò implica racionalitzar l’oferta educativa a fi d’assegurar la transparència i la claredat per a les persones usuàries del sistema, al mateix temps que afavoreix el procés acumulatiu de l’FP abans descrit. La col·laboració entre les institucions d’FP i altres parts interessades ha de millorar l’anticipació de competències i qualificacions necessàries i vetlar perquè l’FP responga en quantitat i qualitat a les necessitats del mercat laboral. Finalment, aquest tipus de col·laboració ha d’organitzar-se a escala local perquè l’FP s’ajuste a les necessitats locals i guanye en eficiència i atractiu. El fet que molts països hagen establit aquest tipus de col·laboracions recentment, de vegades en l’àmbit regional, demostra un reconeixement creixent. Un altre instrument de governança política nacional és el control de qualitat. Finalment, diversos països treballen en la implantació de marcs nacionals de qualificacions per a incrementar la transparència dels seus sistemes d’FP.

Cal que l’FP vaja associada a l’excel·lència, a fi de millorar la seua imatge i valoració. El Comunicat d’Hèlsinki assenyala que l’FP ha d’aplicar normes internacionals d’alt nivell i que la seua qualitat ha de quedar demostrada en les competicions d’aptituds. En els Estats membres, nombroses actuacions relatives a la valoració social de l’FP pretenen reduir la menor consideració que rep en comparació de l’ensenyament general, en particular en el nivell terciari. En conseqüència, en l’FP de nivell terciari es tendeix a incrementar el contingut acadèmic dels programes. Al mateix temps, els programes acadèmics incorporen més continguts relacionats amb la Formació Professional amb la finalitat de millorar l’empleabilitat dels graduats (CEDEFOP, Dunkel i altres, 2009).

Malgrat els progressos realitzats en el desenvolupament de polítiques que milloren l’atractiu de l’FP, queden pendents diverses qüestions importants des del punt de vista de la política i la recerca.

En primer lloc, no s’han implementat totes les recomanacions del procés de Copenhaguen en el nivell nacional. Encara que aquest desenvolupament puga potenciar la legitimitat i la igualtat de consideració dels itineraris d’FP, té el seu origen en la voluntat d’incrementar l’atractiu dels programes acadèmics i no de l’FP. Aquesta tendència a la professionalització ha de ser objecte de recerques ulteriors.

No s’han complit les expectatives referents a l’orientació i el suport individualitzats a l’alumnat d’FP. Encara queda camí per fer a fi de millorar l’orientació i informació a l’alumnat sobre les diverses oportunitats que ofereix l’FP, en particular, els procediments institucionals d’accés. S’observa alhora un estancament en les oportunitats laborals per a l’alumnat d’FP, sobretot en relació amb les pràctiques, la millora de les condicions laborals i salarials, així com en les perspectives futures de desenvolupament professional. El professorat, personal de formació i l’alumnat solen quedar exclosos de la governança dels sistemes d’FP. Finalment, és necessari adoptar mesures per a millorar la imatge de l’FP promovent l’excel·lència i la màxima qualitat dels continguts de l’FP, els seus mètodes i resultats. D’altra banda, la recerca ha posat de manifest elements que afavoreixen l’atractiu de l’FP i no han rebut a voltes la deguda atenció, com ara les mesures econòmiques (ajudes financeres o incentius fiscals), la selectivitat dels estudis o el control i la reputació de les institucions.

Un estudi sobre les insuficiències d’algunes estratègies enfront d’unes altres ajudaria a reformular les polítiques per a augmentar l’atractiu de l’FP. També és necessària una metodologia que afavorisca la igualtat de consideració entre l’educació general i la formació professional, ja que la imultaneïtat de les iniciatives adoptades a escala nacional o institucional pot entelar la lògica i la coherència de l’oferta educativa.

Finalment, es manca d’avaluacions sistemàtiques de les polítiques que promouen l’atractiu de l’FP. En tots aquests àmbits són necessaris estudis que permeten formular recomanacions fundades perquè els responsables polítics adopten mesures eficaces. Davant recomanacions de tan gran magnitud formulades pel CEDEFOP l’any del seu 43 aniversari, ens atrevim a presentar el següent informe sobre la Formació Professional a la Comunitat Valenciana.